És possible crear una utopia o, si més no, acostar-s'hi?

La nostra notícia parla sobre la recent entrega dels premis Nobels de la pau, que aquest any s’han donat a tres dones.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/tres-dones-reben-nobel-pau-per-seva-defensa-dels-drets-humans-1262721

La notícia la relacionem amb la setena pregunta clau de la filosofia que parla de com haurien de ser les coses idealment i si és possible arribar a l’utopia o, si més no, acostar-s’hi. Ho relacionem ja que el fet de que s’hagin donat aquests guardons ens donen esperança a seguir creient en la possibilitat d’arribar a fer un lloc millor per viure, encara que no sigui un lloc utòpic, o si més no que encara hi ha gent què ens indica el camí. Poc a poc entre tots estem creant un lloc millor per viure i aquesta millora es reflecteix en aquestes persones i en el creixent intent de coordinació i finalització de guerres i conflictes a nivell internacional per arribar a aquest lloc utòpic. Si tenim en compte aquests aspectes podem creure en un futur millor i veure que anem per el bon camí.

Esquemes del coneixement, veritat i realitat

Filofoto

Una vegada vaig llegir una entrevista a un fotògraf. Havia fet i publicat una foto d'un nen que agonitzava de fam a l'Àfrica mentre un voltor espera la seva mort. La periodista que l'entrevistava li va preguntar per què en lloc de fer lafoto no va ajudar a aquest nen. Ell va explicar que just al costat hi havia molts mésnens morint i que la seva única manera d'evitar que altres nens morissin era fer la seva feina i fer que tothom veiés el que estava passant allá.

Llavors, al veure la foto em vaig plantejar que com el fotògraf va poder deixar el nen allá a punt de morir i no fer res per intentar salvar-li la vida. Un cop haver estat pensant en la foto em vaig plantejar la següent pregunta:

Quina importancia li donem a la vida?

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer en proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable, entre d'altres coses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea amb el significat de "contingut de la ment humana", la invenció de les coordenades cartesianes o de la sentència cogito ergo sum (penso, aleshores existeixo), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.

Forçat a recórrer a l'experiència i a les hipòtesi demostrà ser el primer gran mestre del model hipotètic. Aquest ha esdevingut una eina essencial per a qualsevol investigació científica.

A part de les seves opinions i aportacions científiques, Descartes (pare del racionalisme i, en general, de la ciència moderna) és conegut per la seva defensa i revalorització de la metafísica i la teologia. Davant la decadència de l'escolàstica medieval, Descartes parteix del dubte metòdic que el condueix a la que considerarà la primera certesa sobre la qual caldrà fonamentar tot coneixement. Aquesta primera certesa es formula de la següent manera: "penso, així existeixo" (frase més coneguda, menys correctament, com a "penso, per tant existeixo") per a demostrar, per aquest ordre, l'existència del "jo" (d'un jo immaterial, dualista i barreja de cos i ànima), després l'existència del "món" (ja que el món existeix, tot i que sigui conegut sovint de forma imperfecta) i l'existència de déu (de la qual dóna diverses proves, per exemple l'argument ontològic). Aquesta primera certesa es coneix amb el nom de cogito (del llatí cogitare) ja que en la versió llatina que el mateix Descartes va publicar, la frase francesa "je pense, donc je suis"és la famosa sentència: "cogito, ergo sum"

Es prudente no fiarse por entero de quienes nos han engañado una vez.

Daría todo lo que sé, por la mitad de lo que ignoro.

Vivir sin filosofar es, propiamente, tener los ojos cerrados, sin tratar de abrirlos jamás.

No hay nada repartido de modo más equitativo que la razón: todo el mundo está convencido de tener suficiente.

La filosofia en l'Estatut de 2006

Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.

El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies.

La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.

El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.

Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.

Bloc 1: El saber filosòfic

Immanuel Kant

Immanuel Kant (1724-1804) Filòsof alemany. Fill d'un modest guarnicioner, va sereducat en el pietisme. En 1740 va ingressar a la Universitat de Königsberg com a estudiant de teologia i va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff, i li va imbuir així mateix l'interès per la ciència natural, en particular, per la mecànica de Newton.

La seva existència va transcórrer pràcticament completament a la seva ciutat natal, de la qual no va arribar a allunyar-se més que un centenar de quilòmetres quan va residir per uns mesos en Arnsdorf com a preceptor, activitat a la qual es va dedicarper guanyar-se el suport després de la mort del seu pare, el 1746. Després de doctorar a la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, va exercir en ella ladocència i en 1770, després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenatprofessor ordinari de lògica i metafísica.

La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existènciametòdica i rutinària. És coneguda el seu costum de fer una passejada vespertí, diàriament a la mateixa hora i amb idèntic recorregut, fins al punt que va arribar aconvertir-se en una espècie de senyal horari per als seus conciutadans; es comptaque l'única excepció es va produir el dia en que la lectura del Émile, de Rousseau,el va absorbir tant com per fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarmadels seus coneguts.

Obra:

La obra més important de Kant, la Crítica de la raó pura (Kritik der regnin Vernunft, 1781),  volia unir la raó amb l'experiència d'anar més enllà del que ell va portar a ser un fracàs de la filosofia i la metafísica tradicional. Va expressar l'esperança per posar fi a una era de l'especulació que els objectes fora de l'experiència es van utilitzar per donar suport al que ell va veure com les teories inútils, mentre que s'oposa l'escepticisme i l'idealisme de pensadors com Descartes, Berkeley i Hume.

Kant va publicar obres importants en la religió, el dret, l'estètica, l'astronomia i la història. Aquests inclouen la Crítica de la raó pràctica (1788), que s'ocupa de l'ètica i la Crítica del judici (1790), que es veu en l'estètica i la teleologia. El seu objectiu era resoldre els conflictes entre els enfocaments empíric i racionalista. Kant sostenia que l'experiència és purament subjectiu sense haver estat processats per la raó pura. També va dir que l'ús de raó, sense aplicar-lo a l'experiència només dóna lloc a il.lusions teòriques.L'exercici lliure i pròpia de la raó per la persona a la vegada un tema de la Il.lustració, i dels enfocaments de Kant als diversos problemes de la filosofía.

Frases de Kant: http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=538

Sigmund Freud

Biografia

Sigmund Freud va néixer al 1856 a la República Txeca tot i que als pocs anys de vida de Freud ja es traslladaren a viure a Viena, ja que la seva família amb condició jueva era perseguida com moltes altres famílies a Europa. Més tard també varen haver de traslladar-se de Viena a Londres, on morí.

Malauradament els primers anys de la vida de Freud són poc coneguts ja que es van destruir els seus escrits en dues ocasions, al 1885 i al 1907 i els seus posteriors escrits van ser guardats amb molta cura. 

Les innovacions de Freud

Bàsicament Freud va fer avenços en dos camps:

·         El terme de l’inconscient: durant el segle XIX el pensament predominant a Occident fou el positivisme per el qual les persones podien acumular coneixements reals sobre si mateixos i sobre el món que els envolta i exercir control sobre ambdós mitjançant la raó. Freud va afirmar, però que aquestes afirmacions eren falses i que no som completament conscients dels nostres pensaments i que de vegades actuem sota raons que no tenen a veure amb el que pensem.

Segons Freud un factor determinant en l’inconscient és la repressió, va dir que de vegades les persones experimenten sentiments i pensaments que són tant dolorosos que, no poden ser expulsats de la ment, però poden ser expulsats del conscient i arribar a l’inconscient.

·         Va anomenar també el preconscient, descrit com a la capa entre el conscient i l’inconscient (ja que el cervell segons Freud es dividia en capes) al que s’hi pot tenir accés amb una mica d’esforç.

Teoria de la personalitat

Freud va elaborar també una teoria sobre l’estructura de la personalitat, dividida en:

-L’allò:  que representa l’element més primitiu. Segons Freud quan una persona neix només esta dotat d’allò completament inconscient i irracional.

-Un segon element per Freud va ser el jo sorgit de la modificació parcial de l’allò amb les experiències i aprenentatges al llarg del temps.

-L’últim element al que fa referència Freud és el superjo que és el paper de la societat en les persones, és a dir, el fruit de la pressió socials imposada sobre les persones. Es forma a través de l’adquisició de l’educació d’uns models de conducta de la persona que el duguin a decidir si el que fa és acceptable o no. 

Aristòtil, la seva vida

Aristòtil va néixer a Estageira, Calcídica, el 384 aC, a uns 55 quilòmetres a l'est de la moderna Salònica. El seu pare Nicòmac era el metge personal del rei Amintes III de Macedònia. Aristòtil va ser entrenat i educat com un membre de l'aristocràcia. A l'edat de divuit anys, es va traslladar a Atenes per continuar la seva educació a l'Acadèmia platònica i Plató va ser el seu mestre. Aristòtil va romandre a l'Acadèmia durant gairebé vint anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor, fins després de la mort de Plató el 347 aC.

Aristòtil, es va casar amb Píties, neboda o filla adoptiva d'Hèrmies. Ella li va donar una filla, a qui van anomenar també Píties. Poc després de la mort d'Hèrmies, Aristòtil va ser convidat per Filip II de Macedònia per convertir-se en el tutor del seu fill Alexandre el Gran.

Aristòtil va ser designat com a cap de la Reial Acadèmia de Macedònia. Durant aquest temps donà lliçons no només a Alexandre, sinó també a altres dos futur reis: Ptolemeu i Cassandre.

L'any 335 aC va tornar a Atenes i va fundar l'escola Liceu. Mentre estava a Atenes, va morir la seva dona Píties i Aristòtil es va mantenir relacions amb Herpília d'Estageira, que li va donar un fill, Nicòmac.

Els seus tractats més importants són el de Física, Metafísica, Ètica a Nicòmac,Política, De Anima (Sobre l'ànima) i la Poètica.

Cap al final de la seva vida Alexandre va començar a sospitar de complots contra ell, i va amenaçar Aristòtil en algunes cartes. Una tradició molt estesa en l'antiguitat fou que Aristòtil era sospitós d'haver jugat un paper en la mort d'Alexandre, però hi ha poques proves que ho sostinguin.

Després de la mort d'Alexandre, va augmentar el sentiment d'odi contra Aristòtil per no lloar als déus. Aristòtil va haver de marxar a la propietat de la família de la seva mare a Calcis. Va morir a l'illa d'Eubea de causes naturals l'any 322 aC, a l'edat de 62 anys.

Membres del grup

Oriol Ponce 1C 19

Quim Poyato 1C 20

Joan Riera 1C 23

Ferran Solanes 1C 27

Som el grup filosòfic Secretum Philosohorum, grup que dona nom al blog i que vol dir El secret del filòsof en llatí. En aquest blog hi penjarem reflexions i pensaments filosòfics sobre els treballs fets a classe i situacions que trobem interessants. També penjarem frases i links que ens cridin la atenció i creiem interessant comentar-les.