dimarts, 10 de gener del 2012

Filosofia de la destrucció del Planeta

Exagero una mica amb el títol. Ho faig per adherir a la premsa rosa que tant s'usa avui al món. Un títol sorollós per cridar l'atenció. L'home avui es troba en una paradoxa espantosa: necessita i busca consumir sabent que així destrueix el seu entorn. Una carrera cap a l'abisme que no encerta a detenir. Compra cel·lulars sabent que el principal component d'ells s'extreu arrasant part del Congo, incloent a la seva gent.
Ara formulu la vertadera pregunta: hi ha pessimisme o optimisme per el futur del nostre planeta?
Que hem de fer? O potser no som mereixedors d'aquest planeta?

3 comentaris:

  1. Ara per ara només podem trobar pessimisme en tot el que veiem al voltant, pero hi ha un moviment cada vegada més creixent de gent que s'està conscienciant sobre l'importància del planeta, hem d'utilitzar tot el possible per a no esgotar els recursos que ens dóna ni tampoc contaminar-lo. Avui en dia només es fan servir un 10% de les mesures possibles per preservar aquest planeta, si aconseguíssim passar el 75% de mesures per ajudar el planeta, aleshores ens el mereixeriem pero tal com estan les coses no ens mereixem res.

    ResponElimina
  2. Si abans de cenyir-me a respondre la pregunta, pensem en l'actualitat, diria que clarament hi ha pessimisme. Un pessimisme entristidor, un pessimisme visible a la societat i provocat per l'economia actual.
    Ara bé, cenyint-me a respondre la pregunta sobre el futur del nostre planeta, és més complexa si l'enfoquem en consum. Bé respondria que per ara, el veig més pessimista, principalment per què molts dels recursos que es fan servir actualment són esgotables i no els podrem seguir utilitzant sempre. El camí és en mirar de no fer servir tants recursos contaminants substituint-los per uns que no ho facin tant i mirar de conscienciar a la gent que el que fa servir té un cost per a a la Terra.

    ResponElimina
  3. Avui en dia la nostra societat es torba amb el fet que la població augmenta dia a dia i els recursos que necessita l'home per viure no augmenten al ritme que ho fa la població i aixó fa que l'home porti les fonts d'aquests recursos a l'extrem per tal de assolir tot el que es necessita, però aquest extrem pot arribar a destruir la natura, principal font de natura. Per tant,hauriem de reflexionar sobre tots els recursos que utilitzem i pensar que per tenir-los molts cops la natura ha sortit malparada.

    ResponElimina