Educació

Si la societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat i la cultura és el conjunt d’aquestes conductes i comportaments. Entenem per educació el procés d’ensenyament i de aprenentatge d’aquests comportaments i conductes en la persona. La educació la dividim en:

Educació Formal: Es refereix a la influència curricular, intencional que s'integra al sistema d' ensenyament regular, planificada i institucional (Escola).

Educació Secundària: És intencional, amb objectius definits. No s'inscriu en un sistema educatiu reglat. (Activitats extraescolars o complementàries de l'escola; activitats com cursos d'idiomes, clubs de computació o classes particulars; activitats i institucions educatives en el temps lliure, etc.

Educació Informal: Es refereix als aprenentatges que s'adquireixen sense intervenir una definició d'objectius educatius, ni una planificació . Té lloc per mitjà de les relacions amb els altres i l'entorn (efecte de l'aprenentatge en les relacions amb els amics, al carrer , en la lectura , dels mitjans massius de comunicació , (no en els programes educatius), i en les tècniques de la informació

La educació que presenten els habitants del nostre estat, prové d’un aprenentatge previ, en el qual l’individu aprèn a conviure, i a integrar-se en la societat. Aquesta primera educació és obligatòria en tota persona i s’ha d’aprendre a casa, amb la família. Equivaldria a la educació informal, que cadascú ha de aprendre a casa. En cas de no tenir família els individus aprenen en escoles especialitzades. A les escoles, els alumnes cursaran una matèria anomenada ‘Ètica” on reforçaran aquesta educació apresa amb la família.

L’educació formal es durà a terme a les escoles, per a tots els nens i nenes, fins als 16 anys.

Fins als tres anys, els individus s’apunten a guarderies. El professorat, en principi, ha de tenir professionalitat, i separar l’ensenyament de la matèria, amb els seus assumptes personals. La família s’ha d’encarregar però, que el seu fills/es compleixin els requisits imposats a l’escola, en canvi de ser els professors els encarregats de vigilar que ho compleixin. En cas de que l’individu no compleixi les normes de convivència imposades per la pròpia escola, el professorat té dret a expulsar-lo de l’aula, edifici, o el que sigui necessari per evitar molèsties, i el director té el deure de comunicar-ho als pares.

L’ensenyança és obligatòria, però ho és al mateix temps el saber conviure i respectar als altres. Si no es compleix un dels dos fets, no es pot realitzar l’altre. Els pares, tenen la obligació de educar.

Costums i llegendes

Pel que fa les llegendes i costums el nostre poble té varies curioses i dignes d’explicar.

-Un dels costums a Uhuru és el plat típic Sopa de Mar, el plat consisteix en un caldo de fort sabor basta en Marisc  peix fresc. Aquest plat típic ve de quan els primers habitants de la illa van poblar-la tenien pocs recursos per obtenir aliments a part del mar, ja que el coltiu portava un temps bastant llarg, i per tal de aprofitar tot el peix i marisc que es pescava es va fer la Sopa de Mar i avui en dia és dels plats típics de la illa.

-Un altre dels costums és la festa típica de la regió de Tivoglio, que consisteix la guerra mitjançant catapultes, fetes pels mateixos veïns dels pobles i ciutats durant l’any, de fruit i verdura madura. LA llegenda diu que aquesta guerra ve deguda a que als orígens de la illa de Uhuru es van abandonar una catapulta medievals en mig de un camp entre dues futures ciutats. Aquestes dues ciutats van tenir un conflicte per decidir qui es quedava la catapulta i van decidir fer-ne un cada un dels pobles i la millor catapulta es quedava l’antiga. Un cop fetes les dues catapultes eren molt millors que l’antiga però no sabien que fer amb ella. Un dia per un dels pobles va provar la catapulta llançant fruita i aquesta fruita va anar al poble veí i ell va respondre de la mateixa forma i així va començar la guerra de fruita que es reprodueix cada any a la regió

-Un tercer costum és la carrera de cotxes bojos, festa que es practica per tota la illa. Aquesta festa consisteix en fer una cursa des de una muntanya fins la costa amb carros de fabricació manual. La llegenda diu que un pagès que vivia a dalt de la muntanya tenia que anar a la costa a portar la seva collita per poder-la vendre però el home no tenia cap mitjà per fer-ho i va decidir fer un carro de ferros vells per poder baixar. L’home no va poder arribar ha temps però la gent de la costa va quedar sobtada de com era de curiós el carro i el pagès va decidir que si els hi ensenyaria com fer-ne i així ho va fer, i la gent de la costa, en canvi li va comprar el que havia collit. A partir de llavors cada any es feia una cursa de carros des de la muntanya del pagès fins la costa i que guanyava s’enduia fruita del pagès. Aquesta tradició es va anar expandint fins que es duia a terme a tota la illa.

Punt 6: La justícia, la llei i el poder polític

Origen de la justícia i legitimitat d’Uhuru

L’origen de la justícia a Uhuru va tenir la seva font en els ciutadans, ja que la justícia es va originar va ser una justícia amb un fonament cultural, és a dir, gràcies a la distinció dels ciutadà del concepte bo – dolent i del que es pot fer i el que no. El ciutadans van tenir la necessitat de crear un organisme que tractés la justícia i decidís (si els ciutadans no es posaven d’acord) si una acció era justa i legítima o no ho era. És per aquest precís motiu que es va crear la justícia de tipus formal, una justícia regida per la llei o constitució i determinada pels organismes que la controlen. Des de l’antiga mitologia s’ha agafat una figura amb tres símbols determinants: l’espasa que determina el poder coactiu del govern, una balança en símbol de l’equilibri i una vena als ulls, indicant imparcialitat.

La legitimitat de per sí, és natural que sigui legal, ja que és el més racional: fer i complir el que les lleis de la constitució manen. Malgrat això a Uhuru intentarem no cenyir-nos tant a la llei i discutir alguns temes que tractessin una legitimitat de tipus moral. M’explico: tenim la intenció d’ajudar, escoltar als ciutadans, alhora que fem d’Uhuru un millor lloc per a viure, és a dir, que intentarem de totes les maneres possibles ajudar als ciutadans,com per exemple, en el cas d’una família que es troba a punt de ésser desnonada, doncs, s’intentarà per tots els medis que les federacions d’Uhuru dialoguin amb el banc o intentin buscar-hi una solució. El mateix es farà per altres casos extrems.

El poder i les funcions principals recauen en les federacions d’Uhuru, tot i que el govern central hi té una última paraula. Els límits de l’Estat recauen en:

·         Evitar l’abús de poder per sobre dels ciutadans, ja que sense ells, cap forma de govern té sentit.

·         Evitar la separació de l’Estat amb la societat

·         Evitar la separació de l’Estat de la resta del món i de la resta d’institucions europees o organismes mundials.

Els ciutadans per altra banda són els que legitimen el poder de l’Estat, és a dir que malgrat l’Estat tingui legitimitat per manar els ciutadans són els que al cap i a la fi, decideixen i protesten si les accions que pren l’Estat no són justes o no els semblen correctes. D’aquesta manera s’intentarà fer responsables als ciutadans que són els que en gran mesura formen part del projecte.

La justícia en la societat

Encara que es coneix que la societat no és mai justa al 100%, Uhuru ha intentat tenir un model en que la justícia s’intenti aproximar crear una societat justa perfectament. Entenent però, a justícia com al conjunt de regles i normes que estableixen un marc adequat per a les relacions entre persones i institucions, autoritzant, prohibint i permetent diferents accions específiques per a la interacció d’individus i institucions. Uhuru seguirà un model liberal i social pel que fa a la justícia. Aquest model només considerarà just el govern o federació que garanteixi uns drets bàsics per a la població;  i aquesta gaudirà d’unes llibertats (de religió, expressió...) i drets ( dret a judici just, dret a la propietat privada...) essencials en tothom pertinent a la població d’Uhuru.

Dret en la societat

El dret en la societat l’entenem per definició com al conjunt de principis i normes de les relacions entre ciutadans, vigilades per el poder coactiu que tenen les institucions. El dret en la nostra societat ha de ser un dret natural, ja que considerem legítim i racional que el dret d’un ciutadà s’acosti al màxim al dret natural que es reconeix a tota persona. 

El ciutadà ideal

Els ciutadans d’Uhuru pertanyen a una comunitat basada en la llibertat individual, per tal d’una millor convivència. Els ciutadans tenen una sèrie de drets i deures.

És clar que els ciutadans d’Uhuru, han de participar en assumptes públics, és a dir, hauran de participar en unes eleccions per votar el representat de cada entitat sobirana.

El ciutadà és lliure però, dins d’unes normes bàsiques de convivència que tot ciutadà ha de complir. Per als éssers humans es fa imprescindible l’ús del llenguatge en el tracte amb els altres. Ara bé, si utilitzem un tipus de llenguatge degradat que manca de continguts informatius, que no diu res i es redueix simplement a l'acte físic de producció de sons,es quan si pot produir una incomunicació. És important llavors, que el ciutadà tingui un bon llenguatge col·lectiu, ja que l’hi donem mes importància a resoldre els assumptes mitjançant la comunicació que mitjançant unes normes o ordres universals per a tot. És per això que dintre d’aquestes normes establertes per l’estat, el nostre ciutadà ha de tenir uns requisits, que podem dividir en tres apartats.

ECONOMIA:

-Tots els ciutadans cobraran el mateix sou a excepció d’alguns que tindran el privilegi de cobrar com a màxim el doble segons la feina que dugin a terme, la quantitat d’hores dedicades a aquesta, la dedicació de treball...

-Mateix nivell de vida.

-Dret a la propietat privada.

POLÍTICA:

- Ciutadà té dret al vot secret.

-Ciutadà és lliure d’escollir.

-Drets i deures per a tots de forma igualitària.

SOCIALS:

-Ideologia lliure: lliure opinió

-Respecte d’opinió que no sigui la nostra

-Igualtat entre tots: no hi ha classes divisòries.

-Cap tipus de discriminació entre races i ètnies.

Extisteixen qualitats més amplies, que podrien pertànyer als tres apartats explicats anteriorment com per exemple un ciutadà treballador, que la seva capacitat de treball sigui pel bé de la comunitat. La seguritat també és un factor molt important. No es vol  que els homes només confiïn en la defensa individual i pròpia, sinó en la proporcionada als ciutadans per les institucions encarregades d'aquesta funció i per cada un de tots els ciutadans. La protecció és alguna cosa necessària, no pot negar-se i per descomptat, no serà possible sense acceptar la diversitat cultural i respectar els drets humans. 

La utopia- Les energies renovables

La utopia del nostre país, i que creiem què s’hauria d’intentar aplicar al altre països, consisteix en basar un 80% de les energies utilitzades siguin renovables.  Assolir aquest increïble nivell  s’ha basat en que creiem que en lloc de pagar grans quantitats per aconseguir energia que s’ha obtingut fent malbé el medi i/o contaminant havíem d’aprofitar les oportunitats que ens donava el nostre país. Aquestes oportunitats eren vàries; una d’elles era que el nostre país té moltes planes i territoris plans i amb molts corrents d’aires i, degut a aquesta circumstància, vam decidir apostar fort per l’energia eòlica i avui en dia el nostre país serà una de les potències mundial de d’utilització d’energia eòlica. Una altre oportunitat és l’energia hidràulica ja que aprofitem el pendent dels pics i els rius que es formen per generar energia. I finalment una de les moltes oportunitats és l’energia mareomotriu, ja que com som una illa tenim molta costa i com hi han molts correts d’aire hi han forts vents a la costa i per això hem situat diverses centrals al llarg de la costa.

La constitució d'Uhuru

PREÀMBUL

Els presidents de l’illa considerem:

-          Que la base per al bon funcionament romanen en la justícia, la pau i la llibertat de tots els individus que habiten la nostra illa.

-          Que els valors que provoquen el mal funcionament d’una comunitat són el menyspreu, el desconeixement, l’odi i l’egoisme.

-          Que tot individu té obligació de complir la constitució aquí descrita i d’acceptar-la pel fet de viure en el nostre país i que la constitució serà defensada per la justícia si s’escau.

-          Essencial mantenir unes relacions correctes i bones entre els nostres veïns, tot promovent actes de cooperació i no pas, guerres i retrets.

Amb els punts exposats, els presidents de l’illa hem declarat els 10 articles de la nostra constitució:

1.      Totes les persones de la nostra illa neixen i viuen en igualtat en drets i llibertats, sense possibilitat a fer cap distinció de raça, sexe, idioma, país o religió.

2.      No es podrà esclavitzar, torturar o sotmetre a actes inhumans, tals per als que s’estarà vulnerant la constitució.

3.      Tots els ciutadans tenen dret a la mateixa representació davant la justícia i a que aquesta els protegeixi i els empari sense cap mena de distinció.

4.      Tots els ciutadans del país tenen dret a l’expressió oral o escrita amb tota mena de llibertat i sobre qualsevol tema que ells considerin, sense que s’hi puguin emprendre accions en contra si no es vulnera cap dels drets dels altres ciutadans o de la constitució.

5.      Ningú serà privat del dret a treballar i a la feina, tothom té dret a buscar i trobar feina, a rebre un sou per ella i a abandonar-la en qualsevol moment.

6.      No hi haurà cap mena de restricció per als matrimonis entre persones de diferent sexe o mateix sexe. Els matrimonis homosexuals tenen la mateixa validesa que qualsevol altre.

7.      És permès el dret a reunió pacífica i sense armes del ciutadà, a la vaga i a la manifestació, sense que s’hagi hagut de produir abans un previ avís.

8.      És permès el vestit lleuger o la nuesa pel carrer, ja que això implicarà igualar més els sexes i que la gent tracti a tothom per igual sense jutjar als altres per la vestimenta, amb aquesta reforma volem trencar els estereotips de la societat actual i acostar les races.

9.      El Govern serà completament transparent en els pagaments del ciutadà i presa de decisions que comportin un moviment de diners, tot informant al ciutadà en què inverteix els diners el seu Govern.

10.  Per últim, els quatre presidents som els que tenim l’obligació de representar els nostres ciutadans, defensar-los i acceptar les seves crítiques i millores. Serem sempre escollits a votació popular.