Vídeocreació

La nostra vídeocreació està enfocada a donar importància a el sentint de la vida i que per moltes coses dolentes hagis fet ho t'hagin passat la viida sempre té coses bones que et fan aixecar-te i et permenten seguir endavant i mirar cap a un futur millor.

L'antropologia filosòfica

LLENGUATGE MODERN

 Expressar-se adequadament a casa, així com evitar l’ús de paraules amb la finalitat d’humiliar, menysprear, mofar-se o etiquetar a les persones, és una forma de prevenir les agressions físiques, va indicar Juan Jesús Alarcón, especialista adscrit a la secretaria Executiva de la Comissió de Drets Humans de Mèxic.

Va afirmar que el llenguatge violent és un detonant de conductes negatives i són els pares els que han de parlar correctament i de manera respectuosa, transmetre bon humor, tolerancia i honradesa, amb la finalitat, que els seus fills, sobretot els adolescents, aprenguin a utilitzar un llenguatge apropiat com a element necessari per al mutu respecte, com a norma de coexistència.

Va explicar que l’ús d’un llenguatge agressiu, violent i discriminatori buscar fer sentir inferior a l’altre, això, és necessari generar als integrants de la família la capacitat de comunicar-se de manera clara, respectuosa i tolerant amb els altres.

En aquest sentit va dir que s’ha d’anar alerta quan un  membre de la familia fa servir paraules agressives y tracta a les dones com a “velles”, als nens com a “mocosos” o fins i tot als adults com a “rucs” o “burros”. O bé amb molta freqüència els joves utlitzen etiquetes per referir-se als seus companys de classe, com per exemple: “gordo”, “indi”, “baixet” etc.

Això, assegura, que afecta a la dignitat i la autoestima dels altres. Perquè, de vegades, les paraules fan més mal que els cops i repercuteixen més en el respecte, al que tots, tenim dret.

Entenem com a ésser humà al que constantment destrossa l’entorn que l’envolta?

Quina importància té la felicitat en la vida?

M'agradaria que ens paressim a preguntar-nos la importància de la felicitat en la vida i les petites accions que emprenem dia a dia i ens ajuden a moure'ns i ens animen a tirar endavant. En aquests comentaris m'agradaria que parlessim del sentit de la vida i dels somriures, rialles, amistats, sentiments i altres fets que ens impulsen a donar importància a aquesta vida que vivim i intentem disfrutar al màxim.

Us deixo una adaptació del conte de Jorge Bucay on s'ens transmet la veritable importància de la vida i la felicitat:

Aquesta és la història d’un home caminava pel món cercant el sentit de la vida. Abans d’arribar a la ciutat de Kammir va veure un lloc ben curiós entre pedres blanques. 

Els seus ulls de cercador van veure sobre una de les pedres, una inscripció: “Bedoll Tare, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies”. Es va esglaiar una mica en adonar-se que aquesta pedra era una làpida i va sentir pena en pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquest lloc. Més enllà va veure que la pedra del costat, també tenia una inscripció. Es va apropar a llegir-la i deia: “Cridar Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes”. 

L’home es va adonar que aquell lloc era un cementiri i cada pedra una làpida i el que més el va commocionar va ser la curta vida de les persones enterrades. Es va posar a plorar i l’ancià cuidador del cementiri que el va veure plorar es va acostar i li va preguntar si plorava per algun familiar. 

- No, cap familiar -va dir el cercador. Per què tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quin és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent?

L'ancià va somriure i va dir:

-No hi ha tal maledicció. Li explicaré un vell costum d’aquest poble: quan un jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjant del coll, i és tradició entre nosaltres que, a partir de llavors, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obre la llibreta i anota en ella un moment gaudit i quant temps va durar aquest goig. Quan algú es mor, és el nostre costum obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudit, per escriure-ho sobre la seva tomba. Perquè aquest és, per a nosaltres, l'únic i veritable temps viscut.