M'agradaria que ens paressim a preguntar-nos la importància de la felicitat en la vida i les petites accions que emprenem dia a dia i ens ajuden a moure'ns i ens animen a tirar endavant. En aquests comentaris m'agradaria que parlessim del sentit de la vida i dels somriures, rialles, amistats, sentiments i altres fets que ens impulsen a donar importància a aquesta vida que vivim i intentem disfrutar al màxim.
Us deixo una adaptació del conte de Jorge Bucay on s'ens transmet la veritable importància de la vida i la felicitat:
Aquesta és la història d’un home caminava pel món cercant el sentit de la vida. Abans d’arribar a la ciutat de Kammir va veure un lloc ben curiós entre pedres blanques.
Els seus ulls de cercador van veure sobre una de les pedres, una inscripció: “Bedoll Tare, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies”. Es va esglaiar una mica en adonar-se que aquesta pedra era una làpida i va sentir pena en pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquest lloc. Més enllà va veure que la pedra del costat, també tenia una inscripció. Es va apropar a llegir-la i deia: “Cridar Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes”.
L’home es va adonar que aquell lloc era un cementiri i cada pedra una làpida i el que més el va commocionar va ser la curta vida de les persones enterrades. Es va posar a plorar i l’ancià cuidador del cementiri que el va veure plorar es va acostar i li va preguntar si plorava per algun familiar.
- No, cap familiar -va dir el cercador. Per què tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quin és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent?
L'ancià va somriure i va dir:
-No hi ha tal maledicció. Li explicaré un vell costum d’aquest poble: quan un jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjant del coll, i és tradició entre nosaltres que, a partir de llavors, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obre la llibreta i anota en ella un moment gaudit i quant temps va durar aquest goig. Quan algú es mor, és el nostre costum obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudit, per escriure-ho sobre la seva tomba. Perquè aquest és, per a nosaltres, l'únic i veritable temps viscut.
La veritable importància de la vida rau en els detalls, el dia a dia, i aquest conte d'en Jorge Bucay té una curta durada pro un final sorprenent i irònic. Realment és, però, el temps que hem viscut realment? Crec que tan sols una aproximació hi ha coses que no es poden apuntar en una llibreta, es viuen i es recorden, a la ment de cadascú. Vivències amb gaudi a llarga durada, per exemple. Per què n'hi han, i també donen i són part de la nostra vida.
ResponEliminaDes de el meu punt de vista la felicitat no és una cosa de un sòl dia, és a dir,que l'home és feliç en un conjunt i, si ho és, és feliç al llarg del dia.
ResponEliminaPer tant la felicitat es pot viure diariament però és impossible arribar a la felicitat si no fos per aquestes petites coses del dia a dia.