El ciutadà ideal

Els ciutadans d’Uhuru pertanyen a una comunitat basada en la llibertat individual, per tal d’una millor convivència. Els ciutadans tenen una sèrie de drets i deures.

És clar que els ciutadans d’Uhuru, han de participar en assumptes públics, és a dir, hauran de participar en unes eleccions per votar el representat de cada entitat sobirana.

El ciutadà és lliure però, dins d’unes normes bàsiques de convivència que tot ciutadà ha de complir. Per als éssers humans es fa imprescindible l’ús del llenguatge en el tracte amb els altres. Ara bé, si utilitzem un tipus de llenguatge degradat que manca de continguts informatius, que no diu res i es redueix simplement a l'acte físic de producció de sons,es quan si pot produir una incomunicació. És important llavors, que el ciutadà tingui un bon llenguatge col·lectiu, ja que l’hi donem mes importància a resoldre els assumptes mitjançant la comunicació que mitjançant unes normes o ordres universals per a tot. És per això que dintre d’aquestes normes establertes per l’estat, el nostre ciutadà ha de tenir uns requisits, que podem dividir en tres apartats.

ECONOMIA:

-Tots els ciutadans cobraran el mateix sou a excepció d’alguns que tindran el privilegi de cobrar com a màxim el doble segons la feina que dugin a terme, la quantitat d’hores dedicades a aquesta, la dedicació de treball...

-Mateix nivell de vida.

-Dret a la propietat privada.

POLÍTICA:

- Ciutadà té dret al vot secret.

-Ciutadà és lliure d’escollir.

-Drets i deures per a tots de forma igualitària.

SOCIALS:

-Ideologia lliure: lliure opinió

-Respecte d’opinió que no sigui la nostra

-Igualtat entre tots: no hi ha classes divisòries.

-Cap tipus de discriminació entre races i ètnies.

Extisteixen qualitats més amplies, que podrien pertànyer als tres apartats explicats anteriorment com per exemple un ciutadà treballador, que la seva capacitat de treball sigui pel bé de la comunitat. La seguritat també és un factor molt important. No es vol  que els homes només confiïn en la defensa individual i pròpia, sinó en la proporcionada als ciutadans per les institucions encarregades d'aquesta funció i per cada un de tots els ciutadans. La protecció és alguna cosa necessària, no pot negar-se i per descomptat, no serà possible sense acceptar la diversitat cultural i respectar els drets humans.