Vídeocreació

La nostra vídeocreació està enfocada a donar importància a el sentint de la vida i que per moltes coses dolentes hagis fet ho t'hagin passat la viida sempre té coses bones que et fan aixecar-te i et permenten seguir endavant i mirar cap a un futur millor.

L'antropologia filosòfica

LLENGUATGE MODERN

 Expressar-se adequadament a casa, així com evitar l’ús de paraules amb la finalitat d’humiliar, menysprear, mofar-se o etiquetar a les persones, és una forma de prevenir les agressions físiques, va indicar Juan Jesús Alarcón, especialista adscrit a la secretaria Executiva de la Comissió de Drets Humans de Mèxic.

Va afirmar que el llenguatge violent és un detonant de conductes negatives i són els pares els que han de parlar correctament i de manera respectuosa, transmetre bon humor, tolerancia i honradesa, amb la finalitat, que els seus fills, sobretot els adolescents, aprenguin a utilitzar un llenguatge apropiat com a element necessari per al mutu respecte, com a norma de coexistència.

Va explicar que l’ús d’un llenguatge agressiu, violent i discriminatori buscar fer sentir inferior a l’altre, això, és necessari generar als integrants de la família la capacitat de comunicar-se de manera clara, respectuosa i tolerant amb els altres.

En aquest sentit va dir que s’ha d’anar alerta quan un  membre de la familia fa servir paraules agressives y tracta a les dones com a “velles”, als nens com a “mocosos” o fins i tot als adults com a “rucs” o “burros”. O bé amb molta freqüència els joves utlitzen etiquetes per referir-se als seus companys de classe, com per exemple: “gordo”, “indi”, “baixet” etc.

Això, assegura, que afecta a la dignitat i la autoestima dels altres. Perquè, de vegades, les paraules fan més mal que els cops i repercuteixen més en el respecte, al que tots, tenim dret.

Entenem com a ésser humà al que constantment destrossa l’entorn que l’envolta?

Quina importància té la felicitat en la vida?

M'agradaria que ens paressim a preguntar-nos la importància de la felicitat en la vida i les petites accions que emprenem dia a dia i ens ajuden a moure'ns i ens animen a tirar endavant. En aquests comentaris m'agradaria que parlessim del sentit de la vida i dels somriures, rialles, amistats, sentiments i altres fets que ens impulsen a donar importància a aquesta vida que vivim i intentem disfrutar al màxim.

Us deixo una adaptació del conte de Jorge Bucay on s'ens transmet la veritable importància de la vida i la felicitat:

Aquesta és la història d’un home caminava pel món cercant el sentit de la vida. Abans d’arribar a la ciutat de Kammir va veure un lloc ben curiós entre pedres blanques. 

Els seus ulls de cercador van veure sobre una de les pedres, una inscripció: “Bedoll Tare, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies”. Es va esglaiar una mica en adonar-se que aquesta pedra era una làpida i va sentir pena en pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquest lloc. Més enllà va veure que la pedra del costat, també tenia una inscripció. Es va apropar a llegir-la i deia: “Cridar Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes”. 

L’home es va adonar que aquell lloc era un cementiri i cada pedra una làpida i el que més el va commocionar va ser la curta vida de les persones enterrades. Es va posar a plorar i l’ancià cuidador del cementiri que el va veure plorar es va acostar i li va preguntar si plorava per algun familiar. 

- No, cap familiar -va dir el cercador. Per què tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quin és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent?

L'ancià va somriure i va dir:

-No hi ha tal maledicció. Li explicaré un vell costum d’aquest poble: quan un jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjant del coll, i és tradició entre nosaltres que, a partir de llavors, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obre la llibreta i anota en ella un moment gaudit i quant temps va durar aquest goig. Quan algú es mor, és el nostre costum obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudit, per escriure-ho sobre la seva tomba. Perquè aquest és, per a nosaltres, l'únic i veritable temps viscut.

Educació

Si la societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat i la cultura és el conjunt d’aquestes conductes i comportaments. Entenem per educació el procés d’ensenyament i de aprenentatge d’aquests comportaments i conductes en la persona. La educació la dividim en:

Educació Formal: Es refereix a la influència curricular, intencional que s'integra al sistema d' ensenyament regular, planificada i institucional (Escola).

Educació Secundària: És intencional, amb objectius definits. No s'inscriu en un sistema educatiu reglat. (Activitats extraescolars o complementàries de l'escola; activitats com cursos d'idiomes, clubs de computació o classes particulars; activitats i institucions educatives en el temps lliure, etc.

Educació Informal: Es refereix als aprenentatges que s'adquireixen sense intervenir una definició d'objectius educatius, ni una planificació . Té lloc per mitjà de les relacions amb els altres i l'entorn (efecte de l'aprenentatge en les relacions amb els amics, al carrer , en la lectura , dels mitjans massius de comunicació , (no en els programes educatius), i en les tècniques de la informació

La educació que presenten els habitants del nostre estat, prové d’un aprenentatge previ, en el qual l’individu aprèn a conviure, i a integrar-se en la societat. Aquesta primera educació és obligatòria en tota persona i s’ha d’aprendre a casa, amb la família. Equivaldria a la educació informal, que cadascú ha de aprendre a casa. En cas de no tenir família els individus aprenen en escoles especialitzades. A les escoles, els alumnes cursaran una matèria anomenada ‘Ètica” on reforçaran aquesta educació apresa amb la família.

L’educació formal es durà a terme a les escoles, per a tots els nens i nenes, fins als 16 anys.

Fins als tres anys, els individus s’apunten a guarderies. El professorat, en principi, ha de tenir professionalitat, i separar l’ensenyament de la matèria, amb els seus assumptes personals. La família s’ha d’encarregar però, que el seu fills/es compleixin els requisits imposats a l’escola, en canvi de ser els professors els encarregats de vigilar que ho compleixin. En cas de que l’individu no compleixi les normes de convivència imposades per la pròpia escola, el professorat té dret a expulsar-lo de l’aula, edifici, o el que sigui necessari per evitar molèsties, i el director té el deure de comunicar-ho als pares.

L’ensenyança és obligatòria, però ho és al mateix temps el saber conviure i respectar als altres. Si no es compleix un dels dos fets, no es pot realitzar l’altre. Els pares, tenen la obligació de educar.

Costums i llegendes

Pel que fa les llegendes i costums el nostre poble té varies curioses i dignes d’explicar.

-Un dels costums a Uhuru és el plat típic Sopa de Mar, el plat consisteix en un caldo de fort sabor basta en Marisc  peix fresc. Aquest plat típic ve de quan els primers habitants de la illa van poblar-la tenien pocs recursos per obtenir aliments a part del mar, ja que el coltiu portava un temps bastant llarg, i per tal de aprofitar tot el peix i marisc que es pescava es va fer la Sopa de Mar i avui en dia és dels plats típics de la illa.

-Un altre dels costums és la festa típica de la regió de Tivoglio, que consisteix la guerra mitjançant catapultes, fetes pels mateixos veïns dels pobles i ciutats durant l’any, de fruit i verdura madura. LA llegenda diu que aquesta guerra ve deguda a que als orígens de la illa de Uhuru es van abandonar una catapulta medievals en mig de un camp entre dues futures ciutats. Aquestes dues ciutats van tenir un conflicte per decidir qui es quedava la catapulta i van decidir fer-ne un cada un dels pobles i la millor catapulta es quedava l’antiga. Un cop fetes les dues catapultes eren molt millors que l’antiga però no sabien que fer amb ella. Un dia per un dels pobles va provar la catapulta llançant fruita i aquesta fruita va anar al poble veí i ell va respondre de la mateixa forma i així va començar la guerra de fruita que es reprodueix cada any a la regió

-Un tercer costum és la carrera de cotxes bojos, festa que es practica per tota la illa. Aquesta festa consisteix en fer una cursa des de una muntanya fins la costa amb carros de fabricació manual. La llegenda diu que un pagès que vivia a dalt de la muntanya tenia que anar a la costa a portar la seva collita per poder-la vendre però el home no tenia cap mitjà per fer-ho i va decidir fer un carro de ferros vells per poder baixar. L’home no va poder arribar ha temps però la gent de la costa va quedar sobtada de com era de curiós el carro i el pagès va decidir que si els hi ensenyaria com fer-ne i així ho va fer, i la gent de la costa, en canvi li va comprar el que havia collit. A partir de llavors cada any es feia una cursa de carros des de la muntanya del pagès fins la costa i que guanyava s’enduia fruita del pagès. Aquesta tradició es va anar expandint fins que es duia a terme a tota la illa.

Punt 6: La justícia, la llei i el poder polític

Origen de la justícia i legitimitat d’Uhuru

L’origen de la justícia a Uhuru va tenir la seva font en els ciutadans, ja que la justícia es va originar va ser una justícia amb un fonament cultural, és a dir, gràcies a la distinció dels ciutadà del concepte bo – dolent i del que es pot fer i el que no. El ciutadans van tenir la necessitat de crear un organisme que tractés la justícia i decidís (si els ciutadans no es posaven d’acord) si una acció era justa i legítima o no ho era. És per aquest precís motiu que es va crear la justícia de tipus formal, una justícia regida per la llei o constitució i determinada pels organismes que la controlen. Des de l’antiga mitologia s’ha agafat una figura amb tres símbols determinants: l’espasa que determina el poder coactiu del govern, una balança en símbol de l’equilibri i una vena als ulls, indicant imparcialitat.

La legitimitat de per sí, és natural que sigui legal, ja que és el més racional: fer i complir el que les lleis de la constitució manen. Malgrat això a Uhuru intentarem no cenyir-nos tant a la llei i discutir alguns temes que tractessin una legitimitat de tipus moral. M’explico: tenim la intenció d’ajudar, escoltar als ciutadans, alhora que fem d’Uhuru un millor lloc per a viure, és a dir, que intentarem de totes les maneres possibles ajudar als ciutadans,com per exemple, en el cas d’una família que es troba a punt de ésser desnonada, doncs, s’intentarà per tots els medis que les federacions d’Uhuru dialoguin amb el banc o intentin buscar-hi una solució. El mateix es farà per altres casos extrems.

El poder i les funcions principals recauen en les federacions d’Uhuru, tot i que el govern central hi té una última paraula. Els límits de l’Estat recauen en:

·         Evitar l’abús de poder per sobre dels ciutadans, ja que sense ells, cap forma de govern té sentit.

·         Evitar la separació de l’Estat amb la societat

·         Evitar la separació de l’Estat de la resta del món i de la resta d’institucions europees o organismes mundials.

Els ciutadans per altra banda són els que legitimen el poder de l’Estat, és a dir que malgrat l’Estat tingui legitimitat per manar els ciutadans són els que al cap i a la fi, decideixen i protesten si les accions que pren l’Estat no són justes o no els semblen correctes. D’aquesta manera s’intentarà fer responsables als ciutadans que són els que en gran mesura formen part del projecte.

La justícia en la societat

Encara que es coneix que la societat no és mai justa al 100%, Uhuru ha intentat tenir un model en que la justícia s’intenti aproximar crear una societat justa perfectament. Entenent però, a justícia com al conjunt de regles i normes que estableixen un marc adequat per a les relacions entre persones i institucions, autoritzant, prohibint i permetent diferents accions específiques per a la interacció d’individus i institucions. Uhuru seguirà un model liberal i social pel que fa a la justícia. Aquest model només considerarà just el govern o federació que garanteixi uns drets bàsics per a la població;  i aquesta gaudirà d’unes llibertats (de religió, expressió...) i drets ( dret a judici just, dret a la propietat privada...) essencials en tothom pertinent a la població d’Uhuru.

Dret en la societat

El dret en la societat l’entenem per definició com al conjunt de principis i normes de les relacions entre ciutadans, vigilades per el poder coactiu que tenen les institucions. El dret en la nostra societat ha de ser un dret natural, ja que considerem legítim i racional que el dret d’un ciutadà s’acosti al màxim al dret natural que es reconeix a tota persona.