Vídeocreació

La nostra vídeocreació està enfocada a donar importància a el sentint de la vida i que per moltes coses dolentes hagis fet ho t'hagin passat la viida sempre té coses bones que et fan aixecar-te i et permenten seguir endavant i mirar cap a un futur millor.

L'antropologia filosòfica

LLENGUATGE MODERN

 Expressar-se adequadament a casa, així com evitar l’ús de paraules amb la finalitat d’humiliar, menysprear, mofar-se o etiquetar a les persones, és una forma de prevenir les agressions físiques, va indicar Juan Jesús Alarcón, especialista adscrit a la secretaria Executiva de la Comissió de Drets Humans de Mèxic.

Va afirmar que el llenguatge violent és un detonant de conductes negatives i són els pares els que han de parlar correctament i de manera respectuosa, transmetre bon humor, tolerancia i honradesa, amb la finalitat, que els seus fills, sobretot els adolescents, aprenguin a utilitzar un llenguatge apropiat com a element necessari per al mutu respecte, com a norma de coexistència.

Va explicar que l’ús d’un llenguatge agressiu, violent i discriminatori buscar fer sentir inferior a l’altre, això, és necessari generar als integrants de la família la capacitat de comunicar-se de manera clara, respectuosa i tolerant amb els altres.

En aquest sentit va dir que s’ha d’anar alerta quan un  membre de la familia fa servir paraules agressives y tracta a les dones com a “velles”, als nens com a “mocosos” o fins i tot als adults com a “rucs” o “burros”. O bé amb molta freqüència els joves utlitzen etiquetes per referir-se als seus companys de classe, com per exemple: “gordo”, “indi”, “baixet” etc.

Això, assegura, que afecta a la dignitat i la autoestima dels altres. Perquè, de vegades, les paraules fan més mal que els cops i repercuteixen més en el respecte, al que tots, tenim dret.

Entenem com a ésser humà al que constantment destrossa l’entorn que l’envolta?

Quina importància té la felicitat en la vida?

M'agradaria que ens paressim a preguntar-nos la importància de la felicitat en la vida i les petites accions que emprenem dia a dia i ens ajuden a moure'ns i ens animen a tirar endavant. En aquests comentaris m'agradaria que parlessim del sentit de la vida i dels somriures, rialles, amistats, sentiments i altres fets que ens impulsen a donar importància a aquesta vida que vivim i intentem disfrutar al màxim.

Us deixo una adaptació del conte de Jorge Bucay on s'ens transmet la veritable importància de la vida i la felicitat:

Aquesta és la història d’un home caminava pel món cercant el sentit de la vida. Abans d’arribar a la ciutat de Kammir va veure un lloc ben curiós entre pedres blanques. 

Els seus ulls de cercador van veure sobre una de les pedres, una inscripció: “Bedoll Tare, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies”. Es va esglaiar una mica en adonar-se que aquesta pedra era una làpida i va sentir pena en pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquest lloc. Més enllà va veure que la pedra del costat, també tenia una inscripció. Es va apropar a llegir-la i deia: “Cridar Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes”. 

L’home es va adonar que aquell lloc era un cementiri i cada pedra una làpida i el que més el va commocionar va ser la curta vida de les persones enterrades. Es va posar a plorar i l’ancià cuidador del cementiri que el va veure plorar es va acostar i li va preguntar si plorava per algun familiar. 

- No, cap familiar -va dir el cercador. Per què tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quin és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent?

L'ancià va somriure i va dir:

-No hi ha tal maledicció. Li explicaré un vell costum d’aquest poble: quan un jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjant del coll, i és tradició entre nosaltres que, a partir de llavors, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obre la llibreta i anota en ella un moment gaudit i quant temps va durar aquest goig. Quan algú es mor, és el nostre costum obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudit, per escriure-ho sobre la seva tomba. Perquè aquest és, per a nosaltres, l'únic i veritable temps viscut.

Educació

Si la societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat i la cultura és el conjunt d’aquestes conductes i comportaments. Entenem per educació el procés d’ensenyament i de aprenentatge d’aquests comportaments i conductes en la persona. La educació la dividim en:

Educació Formal: Es refereix a la influència curricular, intencional que s'integra al sistema d' ensenyament regular, planificada i institucional (Escola).

Educació Secundària: És intencional, amb objectius definits. No s'inscriu en un sistema educatiu reglat. (Activitats extraescolars o complementàries de l'escola; activitats com cursos d'idiomes, clubs de computació o classes particulars; activitats i institucions educatives en el temps lliure, etc.

Educació Informal: Es refereix als aprenentatges que s'adquireixen sense intervenir una definició d'objectius educatius, ni una planificació . Té lloc per mitjà de les relacions amb els altres i l'entorn (efecte de l'aprenentatge en les relacions amb els amics, al carrer , en la lectura , dels mitjans massius de comunicació , (no en els programes educatius), i en les tècniques de la informació

La educació que presenten els habitants del nostre estat, prové d’un aprenentatge previ, en el qual l’individu aprèn a conviure, i a integrar-se en la societat. Aquesta primera educació és obligatòria en tota persona i s’ha d’aprendre a casa, amb la família. Equivaldria a la educació informal, que cadascú ha de aprendre a casa. En cas de no tenir família els individus aprenen en escoles especialitzades. A les escoles, els alumnes cursaran una matèria anomenada ‘Ètica” on reforçaran aquesta educació apresa amb la família.

L’educació formal es durà a terme a les escoles, per a tots els nens i nenes, fins als 16 anys.

Fins als tres anys, els individus s’apunten a guarderies. El professorat, en principi, ha de tenir professionalitat, i separar l’ensenyament de la matèria, amb els seus assumptes personals. La família s’ha d’encarregar però, que el seu fills/es compleixin els requisits imposats a l’escola, en canvi de ser els professors els encarregats de vigilar que ho compleixin. En cas de que l’individu no compleixi les normes de convivència imposades per la pròpia escola, el professorat té dret a expulsar-lo de l’aula, edifici, o el que sigui necessari per evitar molèsties, i el director té el deure de comunicar-ho als pares.

L’ensenyança és obligatòria, però ho és al mateix temps el saber conviure i respectar als altres. Si no es compleix un dels dos fets, no es pot realitzar l’altre. Els pares, tenen la obligació de educar.

Costums i llegendes

Pel que fa les llegendes i costums el nostre poble té varies curioses i dignes d’explicar.

-Un dels costums a Uhuru és el plat típic Sopa de Mar, el plat consisteix en un caldo de fort sabor basta en Marisc  peix fresc. Aquest plat típic ve de quan els primers habitants de la illa van poblar-la tenien pocs recursos per obtenir aliments a part del mar, ja que el coltiu portava un temps bastant llarg, i per tal de aprofitar tot el peix i marisc que es pescava es va fer la Sopa de Mar i avui en dia és dels plats típics de la illa.

-Un altre dels costums és la festa típica de la regió de Tivoglio, que consisteix la guerra mitjançant catapultes, fetes pels mateixos veïns dels pobles i ciutats durant l’any, de fruit i verdura madura. LA llegenda diu que aquesta guerra ve deguda a que als orígens de la illa de Uhuru es van abandonar una catapulta medievals en mig de un camp entre dues futures ciutats. Aquestes dues ciutats van tenir un conflicte per decidir qui es quedava la catapulta i van decidir fer-ne un cada un dels pobles i la millor catapulta es quedava l’antiga. Un cop fetes les dues catapultes eren molt millors que l’antiga però no sabien que fer amb ella. Un dia per un dels pobles va provar la catapulta llançant fruita i aquesta fruita va anar al poble veí i ell va respondre de la mateixa forma i així va començar la guerra de fruita que es reprodueix cada any a la regió

-Un tercer costum és la carrera de cotxes bojos, festa que es practica per tota la illa. Aquesta festa consisteix en fer una cursa des de una muntanya fins la costa amb carros de fabricació manual. La llegenda diu que un pagès que vivia a dalt de la muntanya tenia que anar a la costa a portar la seva collita per poder-la vendre però el home no tenia cap mitjà per fer-ho i va decidir fer un carro de ferros vells per poder baixar. L’home no va poder arribar ha temps però la gent de la costa va quedar sobtada de com era de curiós el carro i el pagès va decidir que si els hi ensenyaria com fer-ne i així ho va fer, i la gent de la costa, en canvi li va comprar el que havia collit. A partir de llavors cada any es feia una cursa de carros des de la muntanya del pagès fins la costa i que guanyava s’enduia fruita del pagès. Aquesta tradició es va anar expandint fins que es duia a terme a tota la illa.

Punt 6: La justícia, la llei i el poder polític

Origen de la justícia i legitimitat d’Uhuru

L’origen de la justícia a Uhuru va tenir la seva font en els ciutadans, ja que la justícia es va originar va ser una justícia amb un fonament cultural, és a dir, gràcies a la distinció dels ciutadà del concepte bo – dolent i del que es pot fer i el que no. El ciutadans van tenir la necessitat de crear un organisme que tractés la justícia i decidís (si els ciutadans no es posaven d’acord) si una acció era justa i legítima o no ho era. És per aquest precís motiu que es va crear la justícia de tipus formal, una justícia regida per la llei o constitució i determinada pels organismes que la controlen. Des de l’antiga mitologia s’ha agafat una figura amb tres símbols determinants: l’espasa que determina el poder coactiu del govern, una balança en símbol de l’equilibri i una vena als ulls, indicant imparcialitat.

La legitimitat de per sí, és natural que sigui legal, ja que és el més racional: fer i complir el que les lleis de la constitució manen. Malgrat això a Uhuru intentarem no cenyir-nos tant a la llei i discutir alguns temes que tractessin una legitimitat de tipus moral. M’explico: tenim la intenció d’ajudar, escoltar als ciutadans, alhora que fem d’Uhuru un millor lloc per a viure, és a dir, que intentarem de totes les maneres possibles ajudar als ciutadans,com per exemple, en el cas d’una família que es troba a punt de ésser desnonada, doncs, s’intentarà per tots els medis que les federacions d’Uhuru dialoguin amb el banc o intentin buscar-hi una solució. El mateix es farà per altres casos extrems.

El poder i les funcions principals recauen en les federacions d’Uhuru, tot i que el govern central hi té una última paraula. Els límits de l’Estat recauen en:

·         Evitar l’abús de poder per sobre dels ciutadans, ja que sense ells, cap forma de govern té sentit.

·         Evitar la separació de l’Estat amb la societat

·         Evitar la separació de l’Estat de la resta del món i de la resta d’institucions europees o organismes mundials.

Els ciutadans per altra banda són els que legitimen el poder de l’Estat, és a dir que malgrat l’Estat tingui legitimitat per manar els ciutadans són els que al cap i a la fi, decideixen i protesten si les accions que pren l’Estat no són justes o no els semblen correctes. D’aquesta manera s’intentarà fer responsables als ciutadans que són els que en gran mesura formen part del projecte.

La justícia en la societat

Encara que es coneix que la societat no és mai justa al 100%, Uhuru ha intentat tenir un model en que la justícia s’intenti aproximar crear una societat justa perfectament. Entenent però, a justícia com al conjunt de regles i normes que estableixen un marc adequat per a les relacions entre persones i institucions, autoritzant, prohibint i permetent diferents accions específiques per a la interacció d’individus i institucions. Uhuru seguirà un model liberal i social pel que fa a la justícia. Aquest model només considerarà just el govern o federació que garanteixi uns drets bàsics per a la població;  i aquesta gaudirà d’unes llibertats (de religió, expressió...) i drets ( dret a judici just, dret a la propietat privada...) essencials en tothom pertinent a la població d’Uhuru.

Dret en la societat

El dret en la societat l’entenem per definició com al conjunt de principis i normes de les relacions entre ciutadans, vigilades per el poder coactiu que tenen les institucions. El dret en la nostra societat ha de ser un dret natural, ja que considerem legítim i racional que el dret d’un ciutadà s’acosti al màxim al dret natural que es reconeix a tota persona. 

El ciutadà ideal

Els ciutadans d’Uhuru pertanyen a una comunitat basada en la llibertat individual, per tal d’una millor convivència. Els ciutadans tenen una sèrie de drets i deures.

És clar que els ciutadans d’Uhuru, han de participar en assumptes públics, és a dir, hauran de participar en unes eleccions per votar el representat de cada entitat sobirana.

El ciutadà és lliure però, dins d’unes normes bàsiques de convivència que tot ciutadà ha de complir. Per als éssers humans es fa imprescindible l’ús del llenguatge en el tracte amb els altres. Ara bé, si utilitzem un tipus de llenguatge degradat que manca de continguts informatius, que no diu res i es redueix simplement a l'acte físic de producció de sons,es quan si pot produir una incomunicació. És important llavors, que el ciutadà tingui un bon llenguatge col·lectiu, ja que l’hi donem mes importància a resoldre els assumptes mitjançant la comunicació que mitjançant unes normes o ordres universals per a tot. És per això que dintre d’aquestes normes establertes per l’estat, el nostre ciutadà ha de tenir uns requisits, que podem dividir en tres apartats.

ECONOMIA:

-Tots els ciutadans cobraran el mateix sou a excepció d’alguns que tindran el privilegi de cobrar com a màxim el doble segons la feina que dugin a terme, la quantitat d’hores dedicades a aquesta, la dedicació de treball...

-Mateix nivell de vida.

-Dret a la propietat privada.

POLÍTICA:

- Ciutadà té dret al vot secret.

-Ciutadà és lliure d’escollir.

-Drets i deures per a tots de forma igualitària.

SOCIALS:

-Ideologia lliure: lliure opinió

-Respecte d’opinió que no sigui la nostra

-Igualtat entre tots: no hi ha classes divisòries.

-Cap tipus de discriminació entre races i ètnies.

Extisteixen qualitats més amplies, que podrien pertànyer als tres apartats explicats anteriorment com per exemple un ciutadà treballador, que la seva capacitat de treball sigui pel bé de la comunitat. La seguritat també és un factor molt important. No es vol  que els homes només confiïn en la defensa individual i pròpia, sinó en la proporcionada als ciutadans per les institucions encarregades d'aquesta funció i per cada un de tots els ciutadans. La protecció és alguna cosa necessària, no pot negar-se i per descomptat, no serà possible sense acceptar la diversitat cultural i respectar els drets humans. 

La utopia- Les energies renovables

La utopia del nostre país, i que creiem què s’hauria d’intentar aplicar al altre països, consisteix en basar un 80% de les energies utilitzades siguin renovables.  Assolir aquest increïble nivell  s’ha basat en que creiem que en lloc de pagar grans quantitats per aconseguir energia que s’ha obtingut fent malbé el medi i/o contaminant havíem d’aprofitar les oportunitats que ens donava el nostre país. Aquestes oportunitats eren vàries; una d’elles era que el nostre país té moltes planes i territoris plans i amb molts corrents d’aires i, degut a aquesta circumstància, vam decidir apostar fort per l’energia eòlica i avui en dia el nostre país serà una de les potències mundial de d’utilització d’energia eòlica. Una altre oportunitat és l’energia hidràulica ja que aprofitem el pendent dels pics i els rius que es formen per generar energia. I finalment una de les moltes oportunitats és l’energia mareomotriu, ja que com som una illa tenim molta costa i com hi han molts correts d’aire hi han forts vents a la costa i per això hem situat diverses centrals al llarg de la costa.

La constitució d'Uhuru

PREÀMBUL

Els presidents de l’illa considerem:

-          Que la base per al bon funcionament romanen en la justícia, la pau i la llibertat de tots els individus que habiten la nostra illa.

-          Que els valors que provoquen el mal funcionament d’una comunitat són el menyspreu, el desconeixement, l’odi i l’egoisme.

-          Que tot individu té obligació de complir la constitució aquí descrita i d’acceptar-la pel fet de viure en el nostre país i que la constitució serà defensada per la justícia si s’escau.

-          Essencial mantenir unes relacions correctes i bones entre els nostres veïns, tot promovent actes de cooperació i no pas, guerres i retrets.

Amb els punts exposats, els presidents de l’illa hem declarat els 10 articles de la nostra constitució:

1.      Totes les persones de la nostra illa neixen i viuen en igualtat en drets i llibertats, sense possibilitat a fer cap distinció de raça, sexe, idioma, país o religió.

2.      No es podrà esclavitzar, torturar o sotmetre a actes inhumans, tals per als que s’estarà vulnerant la constitució.

3.      Tots els ciutadans tenen dret a la mateixa representació davant la justícia i a que aquesta els protegeixi i els empari sense cap mena de distinció.

4.      Tots els ciutadans del país tenen dret a l’expressió oral o escrita amb tota mena de llibertat i sobre qualsevol tema que ells considerin, sense que s’hi puguin emprendre accions en contra si no es vulnera cap dels drets dels altres ciutadans o de la constitució.

5.      Ningú serà privat del dret a treballar i a la feina, tothom té dret a buscar i trobar feina, a rebre un sou per ella i a abandonar-la en qualsevol moment.

6.      No hi haurà cap mena de restricció per als matrimonis entre persones de diferent sexe o mateix sexe. Els matrimonis homosexuals tenen la mateixa validesa que qualsevol altre.

7.      És permès el dret a reunió pacífica i sense armes del ciutadà, a la vaga i a la manifestació, sense que s’hagi hagut de produir abans un previ avís.

8.      És permès el vestit lleuger o la nuesa pel carrer, ja que això implicarà igualar més els sexes i que la gent tracti a tothom per igual sense jutjar als altres per la vestimenta, amb aquesta reforma volem trencar els estereotips de la societat actual i acostar les races.

9.      El Govern serà completament transparent en els pagaments del ciutadà i presa de decisions que comportin un moviment de diners, tot informant al ciutadà en què inverteix els diners el seu Govern.

10.  Per últim, els quatre presidents som els que tenim l’obligació de representar els nostres ciutadans, defensar-los i acceptar les seves crítiques i millores. Serem sempre escollits a votació popular. 

On viuràs?

De nosaltres quatre: En Joan, en Quim, l'Oriol i en Ferran. En Joan i l'Oriol viuràn a la capital del país, l'Alguer. La història a partir de quan s'arriba per accident a l'illa i va ser el primer nucli que és va construir mitjançant els nostres ideals de llibertat. El poble on viurà en Quim volien ser un poble a part, Alasti, però els alguerencs no en volien ni sentir a parlar. Diu la llegenda que hi van haver baralles violentes. Davant la gravetat dels fets, el governador va solucionar-ho: els Alastins tindríen la independència quan tinguéssim església pròpia. Els alastins la van construir molt ràpid, i els de l'Alguer, enfadats, van denunciar que no s'aguantaria, que s'havia aixecat massa de pressa i sense fer-hi fonaments. Finalment els de l'Alguer van haver d'acceptar la separació, però des d'aleshores ens van motejar com a peluts, que vol dir difícils de dominar. Per últim en Ferran viurà a Tivoglio que és la zona italiana de l'illa; aquest poble al principi era un poblet i va anar creixent fins a esdevenir una de les ciutats més importants de l'illa, ara per ara la aportació turística de Tivoglio és indispensable. Els personatges més reconeguts d'Uhuru, són John Lennon un gran personatje que va coincidir amb els nostres ideals de la pau i que el parlar, sempre era el millor camí. També tenim la Carme Ruscalleda en el sector culinari, mundialment reconeguda. Per últim tenim en Guifre el Pelòs que va lluitar per el cumpliment dels ideals d'Uhuru i va quedar com un màrtir per a la nostra cultura. Els habitants de l'Alguer es dediquen principalment al comerç i a les relacions amb els altres països. El poble d'Alasti aporta el 75% de l'agricultura i la ramaderia del pais. I per últim, Tivoglio aporta uns ingressos turístics indispensables i gran part de el percentatge restant d'agricultura d'Uhuru. Els recursos naturals en tenim de molts tipus ja que som un poble bàsicament naturalista i ens autosubministrem els recursos. Econòmicament guanyem molts diners amb el turisme i amb la fruita i verdura sobrant dels grans camps de conreu que tenim.

La tipologia de les vivendes seria d'aquest estil: 

Els materials de construcció d'aquestes cases són totxanes i fonaments de ciment i fang. Utilitzarem teules i les portes seràn de fusta. Bàsicament són cases rurals menys en la capital que ja s'assemblaran als rascacels actuals. Els serveis de la comuntitat serà unes escoles per cada conjunt de pobles a menys de 20 km entre ells aproximadament, els hospitals estaràn a aquesta distància també o més aïllats però hi hauràn petits CAP (Centre d'atenció primària) entre ells que supliran els requeriments necessaris de l'individu.Hi hauràn petits centres de justicia en cada poble i un de principal en cada capital.

Arribem al nostre nou país

Estavem envoltats de guerres, sentint el fragor de la batalla quan van ferir a un dels nostres amics del cèrcol mes íntim. Ens vem fer una mirada entre els quatre companys que erem i al reunirnos darrere les trinxeres es va decidir per unanimitat que ja n'estavem farts de lluitar en una guerra on no guanyaria mai ningú i s'aniria morint més gent. Per tant ens vem escapar de la guerra entre dispars, a l'Oriol li costava caminar a causa d'una bala a la cama. Al arribar a la costa de Catalunya vem agafar la barca d'en Quim i ens vem adentrar en el Mar Mediterràni, al dirigirnos cap a Itàlia ens vem topar amb una illa que no apareixia en els mapes i no era territori de ningú. Basantnos en les nostres habilitats vem començar a construir les primeres cases i d'aquesta forma es va formar un petit poblet guiat per les creençes de la pau i la llibertat entre persones. La gent anava arribant a aquesta illa, refugiats o gent que estava cansada de tantes guerres i buscaven un territori que vivis en pau. Així va sorgir el país de l'illa d'Uhuru que vol dir llibertat en anglès i està regit per els ideals de la convivència, llibertat i evitar disputes.

Com és el nostre país

El nostre país serà una illa al mar Mediterrani, concretament ens situaríem a la illa de Sardenya, situada al costat de Itàlia i amb arrels catalanes. El seu nom és Uhuru, llibertat en Swahili Té una superfície de 24.090 km2 i una població, l'any 2009, de 2 milions d’habitants. El país està organitzat de forma federal, és a dir, els país està dividit en tres regions federals cada una amb el seu concert econòmic, educació pròpia, sanitat ... Però també cal dir que no totes les funcions de cada regió escau en ella sinó que en el govern li cau la funció de infraestructures, relacions externes, una organització central de la moneda i la economia general...

La densitat de població serà baixa, d’uns 2 milions d’habitants, concentrada principalment en les tres capitals federals, però també hi haurà població davant de la costa i a la muntanya. La densitat per tant es baixa, fet que volem ja que una de les bases del nostre país és la llibertat i espai propi, però sense renunciar al espai social .

Pel que fa la densitat de població el nostre país té més gairebé dos terços de la població repartida principalment en les tres ciutats principals, l’altre terç es troba en altres poble més petits d’interior. La ciutat més poblada és l’alguer, seguida per Tivoglio i finalment Alasti.

L’esperança de vida de la població es troba al voltant dels 95-80 anys, aquest fet és degut a la saludable vida que es duu a terme en la illa i la gran alimentació mediterrània que es segueix en l’illa. Una altre de les raons de la l’alta esperança de vida es degut a la llibertat i espai propi que té la  població fet que els fa estar més saludables mentalment.

La piràmide de població de Uhuru pateix un creiexement en la part de població entre 30-60 anys però, pel que fa gent més jove i més gran el nombre de habitants es redueix, fet normal ja que a Uhuru molta gent ve a viure des de l’estranger degut a la gran bellesa de Uhuru i les grans oportunitats de treball que hi han.

(els valors de Uhuru són menors però la forma de la gràfic seria semblnat)

En la nostra illa viu una espècie de babosa anomenada Glaucus Atlanticus i és la substitució als peixos per tenir a casa, és molt més fàcil d'alimentar i molt més vistoses. És un animal autòcton de la zona i es pot observar per tots els rius; és unic del clima de l'illa d'Uhuru. El gos i el gat segueixen perdominant a les cases com a animals domèstics. Els esquirols i els porcs senglars predominen en els boscos de l'illa. Per part de la flora podem observar moltes orquídees salvatges autóctones d'Uhuru, margarites i roses. Els arbres predominants seràn el pi negre, l'alzina i l'avet. Vora les costes s'hi podràn observar les flors de Rafflesia arnoldii peró molt poques vegades ja que és una espécie casi extingida en l'illa.

Pel que fa la part econòmica del nostre pais la nostra econòmia serà pròpia, és a dir, formarem part de la Unió Europea però no formarem part de l'Eurozona. La nostra moneda es diu Crown i tindrà tant monedes de 5,10,20 i 50. Apart d'això també tindrem billets de 5,10,20,50,100,200 i 500.

Una imatge de la moneda de 1 Crown:

Babosa que predomina per sobre dels peixos en la nostra illa:

Flors autòctones de l'illa, rares de veure:

Bandera:

Escut oficial del país:

 L'Escut oficial d'Uhuru és un dels simbols oficials patriòtics. La seva estructura es tot un llenguatge simbòlic. La clau representa que aquest país serà la clau del nou món i la clau per tirar endavant l'econòmia. Les terres representen les costes mediterrànies. El sol naixent en l'horitzó representa el naixement d'un nou estat lliure i idenpendent. Les dos branques als costats (alzina i grèvol) representen les varietats vegetals autòctones. El paisatge representa la part plana i montanyosa del pais. En la part superior apareix una barretina amb una estrella blava de 5 puntes. La barretina es feia servir en l'antiguitat per ser portada per homes que havien obtingut la llibertat i la estrella blava solitaria representa l'estat lliure i independent.

EL poder Executiu i les formes de Govern

A Uhuru él sistema de govern i de poder serà un sistema republicà parlamentari federal.

Primer de tot, hem escollit un sistema república ja que, avui en dia, creiem obsoleta la funció del rei i no trobem correcte que tot el país hagi de mantenir una família real, que no té cap poder real (en el nostre model) i on aquest diners estalviats es podrien invertir en molts altre àmbits del país.

Per segon lloc hem escollit un estat parlamentari ja que, tot i que les funcions principals cauen en les federacions, també volem que les tres federacions del nostre país tinguin un punt on exposar els seus problemes i les seves propostes, així ajudar a fer créixer i millor el país, amb l’ajuda de diversos punts de vista.

Finalment, hem escollit un estat federal ja que no trobem correcte englobar tres federacions completament diferents, en un mateix sistema organitzatiu, és a dir, una federació on és parla més l’italià i es té més cultura italiana i una altre regió on es parla català i on les tradicions són de caire més català no creiem convenient englobar-les en un mateix sac.

 El nostre sistema federal es basarà en que la gran part de funcions és donguin a les federacions, perquè així tinguin més autonomia de decisió i de autogovern. Les funcions de la federació són aquestes:

-Economia, Empresa i Comerç -Sanitat -Educació  -Cultura -Recerca i Innovació -Justícia -Llengua                   -Habitatge  -Justícia     -ETC.                                             

Però no totes les funcions seran responsabilitat de les federacions sinó que algunes seran responsabilitat del govern central, ja que creiem que també és necessari un govern central que organitzi punts comuns de les federacions. Aquestes són les seves funcions:

-Seguretat -Transports i mobilitat  -Relacions externes i Turisme  -Energies renovables  -Serveis socials  -Etc.                         

Caracterització del Poder Polític:

Uhuru té un sistema polític contractualista però amb un caire modern, és a dir, es bassa en la teoria contractualista de John Rawls.

En el nostre país creiem que és molt important fer què el país avanci com un conjunt, sense haver deixar que uns pocs avancin i la resta es quedi endarrere i perdin per tal que els rics segueixin creixent. Nosaltres volem plantejar us sistema polític on si que és pugui  generar benefici propi però que aquest benefici s’atribueixi també al creixement del país, és a dir que és pot créixer però s’ha de créixer amb el país. També ens agrada el sistema de Rawls ja que, tot i que si que té presents les normals desigualtats econòmiques entre els diversos ciutadans busca una manera de no fer estancar els que tenen més diners però que tampoc perjudiqui o estanqui la resta de la població. També ens agradaria plantejar que, tot i que aquesta gent amb més poder econòmic ajudi més a créixer el país, els drets i els béns seran repartits de forma imparcial és a dir no hi ha tracte de favor ni de desavantatge per a ningú. Uruhu, tindrà una política que busqui afectar al menys possible la terra i la geografia del la illa ja què creiem que preservar-la és una de les coses més importants, com ara promocionat moltíssim l’ús d’energies renovables (PUNT 10). També volem que, com deia Rawls han de poder ser revisades o rebutjades . Al mateix en les lleis i les institucions, que poden ser reformades o abolides si és precís. Finalment, el nostre model polític vol seguir la línea de la resta de punts del nostre país, és a dir, busca donar la llibertat i les ajudes per fer créixer els beneficis i el negocis de la població però, una vegada més, sempre unint aquest creixement amb els del país.

L'himne d'Uhuru

UHURU

Uhuru un lloc de pensament
no hi han cadenes
pots parlar amb la gent
i explicar totes les penes.

Uhuru, la ciutat de llibertat
on has de dur el cap ben alt
i amb el cor en un puny
tirar els dols ben lluny.

Lluitar,defensar nostra terra
protegir la nostra ensenya
en qüestió de sentiment
aquí està la millor gent;
no cedeix ni s'agenolla
perqué entre ells són una colla.

Hem aconseguit l'independencia
a base de suor, un poble treballador
la gent pensa en nosaltres i somriu
no som dels que retallen i amaguen la perdiu.

Aquest himne té l'origen en els principis de llibertat i cooperació que volem transmetre a la nostra societat. Hi ha molt de patriotisme i ens guanyem el menjar treballant no sense fer res com algunes persones que es veuen en l'actualitat. També al·ludim a que no tenim secrets amb la gent i els governs són transparents. Bàsicament i en resum es pot dir que l'origen d'aquest himne està en les nostres creençes i principis.

Codi deontològic de l'estudiant

Preàmbul:

El codi deontlògic de l'estudiant està destinant a ser una pauta de conducta moral i ètica dintre l'alua de treball i l'escola. Aquests codi  té com aplicaió en la relació alumne-classe i classe- professor.

1. Respectar els companys sense importar la religió, la ètnia, o qualsevol tipus de cultura.
2. Respectar l'horari d'estudi i mantenir una organització per tal de respectar les hores necessàries de son.
3. Mantenir el silenci, escoltar i parlar, tansols quan el professor t'ho permet
4. L'alume ha d'evitar qualsevol relació sexual o de parella amb el docent.
5. Els alumnes no poden donar retribucions o gratificacions als docents per tal d'influir en les qualificacions
6. Utilitzar vocabulari i to adequats a l'aula.
7. L'estudiant a d'apendre a acceptar els errors, valorar els encerts, mantenir l'autoestima i l'il·lusió pel saber.
8. Tractar amb cura el material de l'escola.
9. Mantenir l'honestitat i sinceritat a les hores de classe i sobretot en les proves d'avaluació utilitzant unicament, el teu coneixement.
10. Respectar i complir la feina encomanada pels professors fora de les hores lactives per tal de assegurar la comprensió de la matèria i seguir el treball fet a classe.

3. La filosofia com a racionalitat pràctica.

Filosofia de la destrucció del Planeta

Exagero una mica amb el títol. Ho faig per adherir a la premsa rosa que tant s'usa avui al món. Un títol sorollós per cridar l'atenció. L'home avui es troba en una paradoxa espantosa: necessita i busca consumir sabent que així destrueix el seu entorn. Una carrera cap a l'abisme que no encerta a detenir. Compra cel·lulars sabent que el principal component d'ells s'extreu arrasant part del Congo, incloent a la seva gent.

Ara formulu la vertadera pregunta: hi ha pessimisme o optimisme per el futur del nostre planeta?

Que hem de fer? O potser no som mereixedors d'aquest planeta?

Text - Materialisme històric de Marx

La moderna burguesía es, como lo fueron en su tiempo las otras clases, producto de un largo proceso histórico, fruto de una serie de transformaciones radicales operadas en el régimen de cambio y de producción.

A cada etapa de avance recorrida por la burguesía corresponde una nueva etapa de progreso político. Clase oprimida bajo el mando de los señores feudales, la burguesía forma en la "comuna" una asociación autónoma y armada para la defensa de sus intereses; en unos sitios se organiza en repúblicas municipales independientes; en otros forma el tercer estado tributario de las monarquías; en la época de la manufactura es el contrapeso de la nobleza dentro de la monarquía feudal o absoluta y el fundamento de las grandes monarquías en general, hasta que, por último, implantada la gran industria y abiertos los cauces del mercado mundial, se conquista la hegemonía política y crea el moderno Estado representativo. Hoy, el Poder público viene a ser, pura y simplemente, el Consejo de administración que rige los intereses colectivos de la clase burguesa.

Materialisme de Marx