Immanuel Kant (1724-1804) Filòsof alemany. Fill d'un modest guarnicioner, va sereducat en el pietisme. En 1740 va ingressar a la Universitat de Königsberg com a estudiant de teologia i va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff, i li va imbuir així mateix l'interès per la ciència natural, en particular, per la mecànica de Newton.La seva existència va transcórrer pràcticament completament a la seva ciutat natal, de la qual no va arribar a allunyar-se més que un centenar de quilòmetres quan va residir per uns mesos en Arnsdorf com a preceptor, activitat a la qual es va dedicarper guanyar-se el suport després de la mort del seu pare, el 1746. Després de doctorar a la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, va exercir en ella ladocència i en 1770, després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenatprofessor ordinari de lògica i metafísica.
La vida que va portar ha passat a la història com a paradigma d'existènciametòdica i rutinària. És coneguda el seu costum de fer una passejada vespertí, diàriament a la mateixa hora i amb idèntic recorregut, fins al punt que va arribar aconvertir-se en una espècie de senyal horari per als seus conciutadans; es comptaque l'única excepció es va produir el dia en que la lectura del Émile, de Rousseau,el va absorbir tant com per fer-li oblidar el seu passeig, fet que va suscitar l'alarmadels seus coneguts.
Obra:
La obra més important de Kant, la Crítica de la raó pura (Kritik der regnin Vernunft, 1781), volia unir la raó amb l'experiència d'anar més enllà del que ell va portar a ser un fracàs de la filosofia i la metafísica tradicional. Va expressar l'esperança per posar fi a una era de l'especulació que els objectes fora de l'experiència es van utilitzar per donar suport al que ell va veure com les teories inútils, mentre que s'oposa l'escepticisme i l'idealisme de pensadors com Descartes, Berkeley i Hume.
Kant va publicar obres importants en la religió, el dret, l'estètica, l'astronomia i la història. Aquests inclouen la Crítica de la raó pràctica (1788), que s'ocupa de l'ètica i la Crítica del judici (1790), que es veu en l'estètica i la teleologia. El seu objectiu era resoldre els conflictes entre els enfocaments empíric i racionalista. Kant sostenia que l'experiència és purament subjectiu sense haver estat processats per la raó pura. També va dir que l'ús de raó, sense aplicar-lo a l'experiència només dóna lloc a il.lusions teòriques.L'exercici lliure i pròpia de la raó per la persona a la vegada un tema de la Il.lustració, i dels enfocaments de Kant als diversos problemes de la filosofía.
Frases de Kant: http://www.proverbia.net/citasautor.asp?autor=538
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada