Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.
El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies.
La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.
Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.
Filosofar pot ser una manera d'expressar els teus sentiments i per aquest motiu jo considero que en aquest text hi han resumides les emocions i les esperances de cada persona del poble català. Representa un record del passat que ens pot ajudar en el present i futur. Cada persona barreja la filosofia en el seu dia a dia, aixo es pot veure en l'ètica i la política constantment.
ResponEliminaEn aquest text extret del preàmbul li trobo un punt filosòfic el voler expresar les ganes i les raons per les quals el poble català vol ser més independent respecte a Espanya.
ResponEliminaTrobo interessant el primer paràgraf, en la part que diu que en el decurs del temps i amb l'aportació de moltes persones, Catalunya s'ha anar fent una terra d'acollida. Bé, és cert, i més avui en dia, que sense voler faltar'ls-hi el respecte, hi ha un munt d'immigrants a Catalunya, bé, de fet ja, a tota Espanya i més països, però centrant-nos en el fet de que Catalunya, (no en la seva majoria) però és en molts casos una terra d'acollida per persones que no han nascut aquí, això també significa que aquestes persones vegin els seus drets recollits en la llei. Entrem doncs a fer referència al terme igualtat. Igualtat per a tots, un dels termes filosòfics que crec que conté aquest text de l'Estatut Català.
ResponEliminaEstà clar que hi han uns principis ètics quan parla sobre que el poble català aspira a valors com la llibertat, la justícia i la igualtat. Preguntes semblants a "com he de fer això, o com he de viure", normalment la política dóna la resposta més eficaç, reflexionant sobre el poder, i sobre com s'ha d'organitzar la societat per què aquesta sigui justa i igualitària.
ResponElimina